No voleu saber un truc sobre el No, oi?

Així què… voleu saber un truc sobre el No? Vosaltres mateixos el podreu comprovar! Heu trobat alguna diferència entre la pregunta del títol i la primera de l’article? Exacte, el títol comença per un “No”. Però, en realitat, en el nostre cervell, les dues preguntes han estat representades de la mateixa manera: volem saber el truc.

El nostre cervell processa tota la informació que rep a través dels sentits en imatges. Excepte la paraula “No”. El “no” no té cap imatge que el pugui representar en el nostre pensament. Fem la prova: tanqueu els ulls i imagineu-vos un núvol de color blanc, i… la imatge d’un núvol blanc apareix en el nostre cervell. Ara, us diré que no penseu en un núvol negre. Què ha passat? Ens hem imaginat el núvol negre i després hem fet l’esforç de canviar la imatge, de deixar la ment en blanc per tal de que desaparegui el núvol negre. En els infants ocorre el mateix, quan encapçalem una frase amb un “no”, el seu cervell, que no visualitza el “no”, només es queda amb la part afirmativa i positiva de l’oració, que sí visualitza. Per exemple: “Fill, no pugis dalt del sofà” “fins que no t’acabis el berenar no anirem al parc a jugar” i un llarg etc. La reacció del nostre fill és pujar el més ràpid que pot al sofà i, amb el benefici reforçant de la nostra atenció, pot gaudir d’uns segons a sobre del sofà. Perquè, a més, li repetim vàries vegades que baixi… mentre ell continua més estona sobre el sofà!

Cada vegada que donem una ordre negativa a un nen, el seu cervell es centra més en la imatge del que està fent o vol fer, que no pas en allò que no volem que faci. Seguint l’exemple anterior, si li diem que fins que no s’acabi el berenar no anirem al parc, ell s’està imaginant el berenar, cosa que fa en el present. Proveu a transformar totes les ordres que els hi doneu al llarg del dia en positives, podeu suprimir el “no” que les comença o canviar les paraules per transmetre la idea en positiu. “Sé que t’agrada molt saltar, segur que al terra faràs els bots més potents i podrem sentir el soroll dels teus peus!” o “Quan acabis el teu berenar baixarem al parc a jugar”.

Ara bé, hi ha moltes vegades que els No són necessaris i obligatoris: “No pots jugar amb el ganivet” “Quan anem pel carrer No es pot travessar la carretera” “No pots tornar tu sol de l’escola, només tens 6 anys”… Vosaltres decidiu en quins moments són imprescindibles i s’han de dir, i en quines situacions els podeu canviar.  Recordem, també, que, com més petit és el nostre fill, més li costarà gestionar el nostre No. És important intentar donar alternatives positives a aquesta negació, sempre dins dels nostres límits ben definits de manera clara i coherent. Hem de ser conscients de l’abús que fem dels “no”.

Per a més informació, dubte,  aclariment sobre aquest tema o qualsevol altra preocupació que tingueu… contacteu amb mi!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close